El titulo del post es auto explicativo, pero voy a explicar el porque de este post. El trabajo es un 1/3 de tu vida, y los amigos/familia otro 1/3. Facebook y Linkedin tienen objetivos bastante distintos, aunque a todo sea SOCIAL… así que por favor no mezcléis.. o vamos a convertir el Facebook o símiles, en el salsa rosa de la empresa.
Por otro lado, animo a que fibers, telecos, emprendedores, profesionales,.. empecéis a conectaros con herramientas como Linkedin o Xing. Muchos estáis justo acabando la carrera y aun mantenéis un estrecho contacto entre todos vosotros, pero dentro de 5 años las cosas habrán cambiado, y progresivamente iréis perdiendo el contacto con vuestros compañeros.
So.. aun estáis a tiempo, use Linkedin para:
- Seguir la trayectoria profesional de vuestros compañeros
- Descubrir nuevas empresas (sobretodo start-ups)
- Captar nuevas oportunidades de trabajo
- Captar nuevos clientes
- Networking
- Y sobretodo.. cuando entréis en empresas de IBEX, NASDAQ,.. acordaros de vuestros compañeros emprendedores 
ACC1Ó és l’agència resultant fruit de la fusió entre el COPCA i el CIDEM. Aquesta Agència del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa neix per tenir un rol clau en el suport a l’empresa catalana en el marc de les oportunitats que genera el nou entorn.
Avui donant un tomb per la seva web he trobat dos documents força interessants:
El Préstec Participatiu en el finançament a la PIME
http://www.cidem.com/cidem/binaris/prestecs participatius_tcm48-58237.pdf
Els avantatges que aquest producte ofereix, tant per a l’inversor com per a l’empresa, són molt interessants. D’una banda, ofereix a l’inversor més liquiditat en les seves inversions, costos inferiors d’anàlisi i seguiment del projecte, alhora que obre opcions a nous i sofisticats sistemes d’inversió que permeten utilitzar el préstec participatiu de manera complementària a d’altres vehicles més coneguts d’inversió.
Per part de l’empresa, l’avantatge encara pot ser més significatiu. El préstec
participatiu és un deute subordinat, sense garanties, que allunya els supòsits de dissolució i reforça l’estructura financera de l’empresa. A més a més, és un mecanisme menys intrusiu, ja que no implica la cessió de participacions o accions a l’inversor, fet que també agilitza i facilita el procés de negociació i contractació.
Sistemes de retribució variable en empreses tecnològiques
http://www.cidem.com/cidem/binaris/retribucioVariable2004_tcm48-7639.pdf
L’objectiu d’aquesta publicació és analitzar, des d’un punt de vista fiscal i empresarial els aspectes més rellevants dels diferents sistemes de retribució variable en l’àmbit de les start-up tecnològiques. La guia classifica els sistemes de retribució variable en dos grans grups segons estiguin o no basats en la valoració de la companyia, i a partir d’aquí analitza la mecànica i les implicacions fiscals i financeres dels diferents tipus: plus, retribució en espècie, opcions fantasma, lliurament d’accions o d’opcions sobre accions, plus en accions, etc.
Sistemes no basats en la valoració de la companyia
- Plus
- Retribució en espècie
Sistemes basats en la valoració de la companyia
- Opcions fantasma (phantom stocks)
- Lliurament d’accions
- Lliurament d’opcions sobre accions (stock options)
De bien seguro que muchos emprendedores entrando en mercados muy emergentes realizan previsiones de venta ‘top-down’.
Un ejemplo simplificado podría ser: Gartner | Harbor Research prevé que en 2012 el mercado de la tecnología ‘XMRT’ (inventada) tendrá unos ingresos de ~$3000M (M=millones), donde la cadena de valor de una solución final se divide en: 30% hardware, 30% software y 40% servicios. Estas cifras pueden ser WorldWide o USA (dependiendo de la tecnología será imposible encontrar previsiones de la UE), y puede cambiar mucho la cosa!. Y aquí viene el toque de la barita mágica: “En un escenario conservador (ya no moderado!) prevemos tener una cuota de mercado del 0,5% en el segmento software, zaaas! Y nos quedamos tan tranquilos…
Si es vuestro caso, recomiendo que leáis el post “Forescating Revenue” de Will Price, para conocer otras maneras de realizar el forecasting.
Guy Kawasaki ya mencionava esto en su artículo: “The Art of Bootstrapping”:
Forecast from the bottom up. Most entrepreneurs do a top-down forecast: “There are 150 million cars in America. It sure seems reasonable that we can get a mere 1% of car owners to install our satellite radio systems. That’s 1.5 million systems in the first year.” The bottom-up forecast goes like this: “We can open up ten installation facilities in the first year. On an average day, they can install ten systems. So our first year sales will be 10 facilities x 10 systems x 240 days = 24,000 satellite radio systems. 24,000 is a long way from the conservative 1.5 million systems in the top-down approach. Guess which number is more likely to happen.
Otros artículos interesantes:
- Investor Pitch: Bottoms Up Market Sizing
- Investor Pitch: Flaws with Top Down Market Sizing
- Investor Pitch: Intro to the Market Slide
Marc Alier (alias Ludo, blog) ha empezado una nueva iniciativa para atraer a Google en Barcelona. Marc, profesor de la UPC, recibió el año pasado una oferta por parte de Google Zurich… y que pasó? Que se negó! Tal y como dice en el blog.. “I’d miss living in Barcelona”
“Thinking about it, Barcelona is the favorite destiny of European Students in the Erasmus and Galileo programs (I don’t have the data, but I’m pretty sure ), the IT companies here are full of consultants from the north of Europe who choose to live here… Why?”
Marc tiene toda la razón, y Google se esta llevando a la “crem d’avecrem” de la FIB y demás escuelas, entre ellos a JMMV que se va este verano de Internship a Google-USA (volverá? depende del dólar.. jejeje).
Para los que estamos emprendiendo en Barcelona, tener una sede de Google significaría un gran logro. De bien seguro Google atraería gran cantidad de talento (UE-based) y nos daría visibilidad (como ciudad) a nivel global.
so… Google at Barcelona?
